Per què les dones sempre han d’anar tan elegeants, mentre que ells porten sempre el mateix vestit?

Tota entrega de premis o esdeveniment públic compta amb una catifa vermella. Una catifa que no deixa de ser la que marca si tens un nom o no el tens, si ets una persona prou important per assistir a certs esdeveniments. En moltes ocasions, la catifa vermella és el que més crida l’atenció al públic, que potser no té cap interès en els premis que s’estan repartint o en la cerimònia que s’està duent a terme, però sí que en té sobre com ha anat vestida la celebritat de moda o si l’actor més famós entre les joves ha posat amb la seva nova parella. 

Segons l’escriptor de The Newyorker Michael Schulman, el fenòmen “red carpet” va començar a la dècada dels 90 amb Joan Rivers. Fins aleshores, la durada de posar abans d’uns premis era més aviat curta. Rivers i la seva filla van aportar-li el seu toc informal i desenfadat a l’estona que tenien dedicada a posar. I des d’aquell dia, les expectacions pels looks i les entrevistes a les celebritats no ha cessat.

Parlo de “looks” i d’”expectacions” com si fos una cosa generalitzada. Com si interessés tothom que passa per una red carpet. Més que tothom, hi ha un gènere en concret que queda a l’ombra, mentre que l’altre és explotat. 

Jennifer Lopez va trencar l’Internet l’any 2000 amb un vestit que va portar a la creació de Google Images. Lady Gaga va anar a una gala dels VMA amb un vestit fet de carn crua. Tyla va portar un vestit fet de sorra en una de les últimes edicions de la MET Gala. L’experta en moda Lauren Bulla va afirmar per a la revista Marie Claire que “la novetat (en moda) no és sinònim d’emoció” en elogiar a la princesa Kate Middleton per reutilitzar un vestit als BAFTA d’aquest any que ja havia fet servir l’any 2019. És això realment així?

ELLES SEMPRE ESTAN EN 
EL PUNT DE MIRA

Mai es veuen homes en portades de revista per portar el mateix vestit en diferents tons de negre al llarg dels anys. Tampoc son notícia quan decideixen vestir-se una mica més exhuberants: acaben passant desapercebuts. En canvi, totes elles estan en el punt de mira: se li veuen els pèls de l’aixella, el maquillatge no li ha tapat bé les arrugues, el vestit no l’afavoreix perquè té molt pit, o molt poc. Son alguns dels comentaris que obren les portades i articles de la premsa groga cada cop que ha tingut lloc una catifa vermella important.

Per què elles han d’anar guapes, portar un vestit de marca, estar impecablement maquillades i tapar-se totes les “imperfeccions” corporals? Perquè elles ho han de ser tot i ells ser només Ken? Aquells que no son “només Ken” son els que trenquen els rols de gènere en la roba. No consisteix únicament en deixar de portar un vestit negre i posar-se un blau cel.

El modista de l’actor Billy Porter, Sam Rattelle, explica a GQ que ell mai ha pensat en la roba com un gènere. Tampoc sap com definir el terme “gènere”. Per això, el seu client ha sigut el focus de moltes catifes vermelles en els últims anys. No és només moda, és política i és activisme. Ser un home i vestir-se amb faldilla i tacons és representar a tots aquells homes que no s’atreveixen a vestir així en el seu dia a dia, a tots aquells que venen de famílies molt catòliques i ni tan sols pensen que tenen aquesta possibilitat, tal com li passa a Rattelle. 

Què n’opinen els experts?

Ben Barry, catedràtic de moda i professor associat d’Equitat, Igualtat i Inclusió a l’universitat Ryerson de Toronto, afirmaa la revista I-D que l’acte de ser un home i vestir-se amb roba que sempre s’ha associat al gènere femení segueix estant molt estigmatitzat. Per a ell, es tracta d’un acte gairebé revolucionari. Els pantalons, la camisa i l’americana és un atuend que sempre s’ha relacionat amb la masculinitat, amb el poder. Els homes que decideixen no vestir així estan renunciant indirectament “al seu poder a la jerarquia del gènere” (premeu aquí per a llegir l’opinió sencera. Cal destacar, per això, que en el cas de Porter, Ben Barry també apunta que no hem d’oblidar que és un actor privilegiat i, per tant, les conseqüències que pot tenir Porter per vestir així no tenen res a veure amb les que pot tenir una persona amb un nivell adquisitiu inferior.

“Hi ha certs grups que se senten més exposats a la violència en intentar travessar la barrera del gènere”

Ben Barry, GQ

Portar un vestit negre i ser home implica gaudir del teu privilegi i no rebre cap crítica. Portar un vestit negre i ser dona implica que et puguin titllar de masculina. Als Golden Globe d’aquest any, la majoria d’homes nominats portaven la mateixa classe de vestit, mentre que elles aportaven la gamma cromàtica a la catifa.  Al cap i a la fi, la catifa vermella no deixa d’exemplificar com les dones, per molt bones actrius, cantants, directores… que siguin, segueixen vivint de la seva imatge. Ells no son qüestionats, ni en talent ni en imatge, per molt que en alguns casos puguin ser mediocres en els dos àmbits.