Irene Fernández explica la seva experiencia treballant a botigues de Fast Fashion

El fast fashion genera milers de llocs de treball a l’any a Espanya i és un dels motors de la indústria de la moda actual, però també obre el debat sobre el seu impacte al medi ambient i les condicions laborals que ofereixen. Irene Fernández, extreballadora de Zara i Primark, relata la seva experiència posant èmfasi als horaris, la pressió per vendre i la rotació de personal dins del sector. Amb una mirada des de dins del sector explica els hàbits de consum que ha observat a les botigues.

Què penses del fast fashion?
Crec que, en certa manera, està bé perquè crea molts llocs de treball. A nivell ambiental, amb tot el que implica, hi estic bastant en contra, sobretot per l’impacte d’aplicacions com Shein o AliExpress, que treuen roba nova cada dia.

Experiència laboral

A quines botigues has treballat?
He treballat a Zara i a Primark.

Les condicions de la feina estan clares des del principi?
En el cas de Primark t’expliquen molt bé l’horari que tindràs; sempre és el mateix horari o alternant setmanes. La primera setmana feia horari de tarda, de 16 h a 21 h, i després la següent setmana de matí, de 6 h a 12 h. T’ho deixen ben clar i et passen l’horari amb temps perquè et puguis organitzar. Fan moltes presentacions, et donen molts PDFs amb tota la informació i ho tens clar des del primer moment que entres.

I en el cas de Zara?
A Zara els horaris no estan tan clars, però el lloc sí que te’l diuen des del principi. Et van donant els horaris i les hores extres sobre la marxa. Això fa que hagis d’estar molt pendent del mòbil constantment perquè et poden escriure i, de sobte, canviar-te l’horari, i un dia que semblava que no treballaves, de cop sí que treballes.

“Et poden escriure i, de sobte, canviar-te l’horari, i un dia que semblava que no treballaves, de cop sí que treballes”

Descansos i pressió laboral

Podies fer els descansos tranquil·lament?
A Zara el descans no el fas quan vols, sinó que te’l donen ells. A mi m’ha passat de tenir horari de 6 del matí a 14 h i que em fessin fer el descans a les 8 h. A més, A Zara controlaven moltíssim el temps que passava en el lavabo.

En algun moment senties pressió per vendre més?
A Primark no existia aquesta pressió; hi ha un ambient bastant light i amigable en aquest sentit. A Zara, sobretot en el meu cas que vaig estar en campanya de rebaixes i a l’estiu, tota l’estona et diuen que has de complir certs objectius. Aquest objectiu, sobretot, és intentar que clients que són a la mateixa botiga comprin online en lloc de comprar el producte físic. Tu el demanes i el gestiones perquè els arribi a la botiga.

Per què creus que volien que ho compressin online?
No ho tinc clar. Crec que és per fomentar la compra a la web i que la gent vingui a la botiga però només a recollir el paquet i no es posin a provar-se roba. També pot ser que si no hi ha la talla, d’aquesta manera t’assegures que comprin el producte, ja que si esperes que ho facin quan arribin a casa potser no el compraran. Si tu ho demanes en aquell moment i es fa el pagament, tornarien una altra vegada i ja rebrien el paquet.

Sou i rotació de personal

El sou et semblava just?
A Primark em semblava molt bé; amb les hores que tenia, el sou era acord. És veritat que a Zara el sou és més alt, però és per les hores extres. A final de mes veus que és substancial, però és perquè potser et toca fer 10 hores extres a la setmana.

Hi havia molta rotació entre personal jove?
Sí, jo hi vaig estar a l’estiu, i sobretot en aquest període entra molta gent i després marxa. Sí que és veritat que en alguns llocs, com a Primark, coneixia diverses noies joves que s’hi dedicaven i hi estaven tot l’any, fent jornada parcial, potser 20 o 30 hores, segons com ho podien compaginar. Però en períodes d’estiu, hivern i rebaixes hi ha moltíssima rotació.

Sostenibilitat i aprenentatges

En algun moment alguna de les dues empreses us va proporcionar informació sobre sostenibilitat?
A Primark sí. Al principi t’envien un munt de documents que t’has de llegir i un d’ells és sobre sostenibilitat.

Què has après de la indústria de la moda?
La gent compra moltíssim, sobretot en el meu cas que he viscut més les rebaixes d’estiu en les dues experiències. He vist gent que compra una barbaritat de coses per internet en rebaixes per no perdre la talla. Compren moltíssim i al cap d’un o dos dies apareixen a la botiga amb pràcticament una maleta plena de roba que han de tornar. La gent, simplement per comprar, ho agafa tot. Pensen: “Ostres, m’està semblant bonic, està una mica més rebaixat, me’l compro, no fos cas que em quedi sense.”

Per continuar llegint sobre Fast Fashion La condemna de la subcultura: la moda ‘fast fashion’

Peu de Fotografia: Aparador d’una botiga Zara, Daquella manera