“Les catifes vermelles són el moment de fer dissenys de moda reivindicatius”

Nadia Bacchiega.

Per Ares Vàzquez i Sans

La Nadia Bacchiega, estudiant de Disseny de Moda, ens explica què simbolitzen les desfilades de moda

S’apropa la MET Gala, un dels esdeveniments més importants en el món de la moda i l’alta costura on centenars de persones famoses llueixen el seu millor ‘look’. Parlem amb la Nadia Bacchiega, estudiant de Disseny de Moda i model, sobre la vessant artística de la moda, els canvis en les tendències i els estereotips.

L’edició d’enguany de la MET Gala és “La moda és art”, considera que és així?

Sí, des d’un principi nosaltres interpretem la moda com art, però només si ens referim a l’alta costura perquè és la màxima interpretació d’un artista o dissenyador pel que fa a moda perquè pots expressar-te i fer el que vulguis. En canvi, en desfilades més convencionals, com les d’estiu o hivern, és roba més comercial per a vendre al públic i ja no s’interpreta com a art.

Per què la roba comercial no és “art”? Quina diferència d’enfocament hi ha entre l’alta costura i la roba comercial a l’hora de dissenyar?

Clar, en la roba comercial sempre has de tenir un concepte, però t’enfoques més en la comoditat i en què sigui una peça que puguis portar al teu dia a dia. En canvi, l’alta costura implica fer peces amb materials molt menys còmodes, com per exemple fer un curset de fusta, però que estèticament és espectacular, defineix millor l’estètica d’un dissenyador. Són peces que podries exposar en un museu, i a la roba comercial sempre ens rebaixem a peces còmodes.

És un tema perfecte per fer un disbarat espectacular

Quin és el primer esbós que t’evoca “La moda és art”?

Em venen al cap vestits d’alta costura amb dissenyadors que utilitzen materials no convencionals, com la fusta o elements que es mouen. Aquest tema et dona peu a agafar una cosa d’arxiu o que se’ls en vagi l’olla i fer el que volguessin amb un llenç en blanc. Això seria increïble, però segurament no ho farà massa gent.

Tendències

Què ha canviat en la moda? Per exemple, abans es duien molts corsets i tothom deia que eren molt incòmodes.

Realment els corsets no són una cosa incòmoda, o no ho haurien de ser. Sí que tenim la idea que fa uns anys els corsets ho eren i que immobilitzaven, però també hem de tenir present que en aquell moment la figura de la dona era d’un objecte que complementava l’home. La roba era vista que com més elements extravagants portessis, més ric era l’home. Actualment, tot això ens és més igual i està de moda el minimalisme i no es necessita tanta exhibició. En canvi, a les catifes vermelles busques donar representació a la persona que t’ha vestit, i per això són peces tan extravagants. Al final, són el moment del dissenyador per dir “ei, estic aquí” perquè el primer que es pregunta és “qui t’ha vestit?”. Volen fer una peça increïble per a posicionar-te en un bon rànquing i que la gent miri les seues altres peces.

Són, per tant, les catifes vermelles el punt màxim de mercantilització de la moda i d’exhibició?

Sí, totalment, al final les catifes vermelles són la publicitat més gran que tenim els dissenyadors.

Creus que la moda reflecteix el pensament de la societat de l’època?

Totalment, tot el que passa a la societat es reflecteix a la moda. De fet, els dissenyadors fem les col·leccions un any abans, i com que la societat és circular i cada segle passen les mateixes coses, els dissenyadors avaluem la història i podem saber què passarà l’any que ve i com voldrà vestir la gent.

Podríem arribar a dir que els dissenyadors marquen la moda i la tendència de l’any?

Sí, depèn del que els dissenyadors facin és com anirà tothom vestit i guien la gent.

Reivindicacions i estigmes

Creus que les catifes vermelles són un espai de reivindicació social, i creus que haurien de ser-ho?

Sí, però depèn dels temes. Molts cops s’ha intentat fer reivindicacions a les catifes vermelles, però s’han frenat perquè tractaven temes que en aquell moment no tocava. Però sí que les catifes vermelles, o fins i tot fora en esdeveniments aliens, tot el que vesteixen les persones famoses poden ser reivindicacions. Al final, les màximes reivindicacions les ha fetes algú que ha portat una samarreta amb un lema o amb elements representatius. Per això crec que la moda, i sobretot les catifes vermelles que és on més s’enfoca el públic, és el moment de reivindicar.

Consideres que el sector de la moda és un món que busca trencar estigmes socials?

Totalment, la moda és el moment de dir “m’és igual tot”, i la moda encara potencia més aquest sentiment de fer el que vulguis. Veus a molta gent famosa vestint com volen i penses “si ells poden, per què jo no?”. Aleshores és el moment de dir que facis el que vulguis i més amb moda, tot és igual i tira endavant.

El món de la moda està canviant molt i espanta

Creus que encara hi ha estereotips en gales de moda?

Ara mateix pel que veig diria que ens hem concentrat molt que en totes les gales tothom ha d’anar molt elegant, amb vestits espectaculars de marques molt cares. I clar, si veus a qualsevol famós amb una marca de menys qualitat t’estranyaria. Això és el que ha passat amb Bad Bunny a la Superbowl, que anava vestit de Zara i tothom s’ha sorprès. Actualment estem en un període que les coses a la moda estan canviant molt i espanta, perquè hi ha moltes marques més assequibles que s’estan posicionant cap al món de marques de més qualitat i no sabem què passarà amb els preus. També es critica molt que a les catifes vermelles hagin de portar looks espectaculars i es crítica si portes alguna peça més bàsica.

Creativitat i personalitat

Creus que gales com la MET Gala han d’aspirar a potenciar la creativitat absoluta?

Sí, 100 %. Al final, a nosaltres a la carrera ens potencien fer coses comercials i ens agradaria fer peces més artístiques. Són en moments com la MET Gala en els que has d’aprofitar i fer una barbaritat espectacular. Al final estudiem disseny de moda per a crear peces a partir de la nostra creativitat, no per a fer dues samarretes bàsiques.

Creus que quan dissenyes hi vesses la teua personalitat?

Seria incapaç de dissenyar una peça sense posar-hi una part de mi, no quedaria tan bé. Al final pots saber molt de com és una persona i els seus valors a través dels seus dissenys. Si no ho fas, li treus el valor a allò que estàs dissenyant. Quan dissenyes ofereixes un tros de tu i li dones molt valor a una peça de roba.

Us inculquen aquest sentiment a la carrera?

Sí, ens ajuden a saber què ens agrada i quina és la nostra estètica. Al final tots els temes els escollim nosaltres i ens acompanyen en el procés. Per molt que al professor li agradi més o menys, sempre t’ajuden a buscar la teva estètica i acabés decidint tu què vols fer.

Per continuar llegint sobre catifes vermelles, fes click aquí.

Comentaris

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *